Featured Article
Latest Post

dijous, 5 de maig de 2016

La il·lusió d'una final #RoadToBasel

Ara fa ja quasi quatre anys que es va consumar el descens del Vila-real a segona divisió.
La sensació llavors de pessimisme per molts i que ja no tornaríem a ser el que érem era palpant. Va ser una temporada difícil i amb molts dubtes, on van hi haver 3 entrenadors, millor dit, 4 entrenadors si comptem la desgràcia de Manolo Preciado. Ara, quatre anys després, i després de fer senzillament 3 temporades espectaculars, #hemtornat, Sí, hem tornat; amb dues participacions europees, a les portes de la Champions i ara també, a les portes d'una gran final europea. La il·lusió de tots els groguets i la sensació que aquesta vegada no es pot escapar és generalitzada. Més de 2.000 groguets donaran suport hui a l'equip a Anfield i milers i milers d'aficionats ho faran des de casa, però tots amb un únic sentiment. 

Pel que fa al partit, Marcelino confia amb el seu estil, que pot agradar més o menys, però que l'ha portat fins on està i morirà amb ell. Espera a un Liverpool amb alguna variant en l'alineació respecte al partit d'anada i una gran pressió.
Pel que fa a Jürgen Klopp, respecta molt al Vila-real i valora el treball tàctic de Marcelino. Creu que 90 minuts són molts i vol evitar un partit boig com contra el Borussia Dormund.
Respecte als convocats, estan tots a disposició, encara que Bailly i Babtistao són dubte. Un possible onze podria ser el següent: Asenjo o Areola; Mario, Musacchio, Víctor Ruiz, Jaume Costa; Denis Suárez, Bruno, Pina, Jonathan; Bakambu i Soldado.
Falta saber si finalment Marcelino apostarà en la porteria per la experiència més gran d'Asenjo o la potència en el joc aeri d'un porter com Areola.
S'espera un ambient brutal, molt propi d'Anfield. Més encara pensant que l'equip local es juga salvar la temporada. Però, açò no ens ve de nou i podem superar aquesta adversitat com en altres eliminatòries. Amb il·lusió i orgull segur que podem aconseguir-ho.

divendres, 1 de gener de 2016

Bruno el Conqueridor


Bruno ensenya qui mana.

Corria el minut 63 de partit i el capità del Vila-real, Bruno Soriano, es preparava la pilota a un lloc idoni per a ell, l'ocasió tornava a aparéixer, era el moment. El Vila-real havia buscat el camí fins a la porteria valencianista durant quasi tot el partit, però el plantejament ultradefensiu de Gary Neville havia avortat totes les intentades groguetes. Bruno sabia que era el moment, que la primera part havia errat per pocs centímetres, i que ara, tenia una altra oportunitat. Tots estàvem expectants i pensant si anava a triar el costat contrari de l'anterior falta, però no, finalment no; Bruno agafava carrereta i amb eixe màgic peu esquerre que té colpejava la pilota donant-li l'efecte, col·locació i velocitat perfecta per a destrossar la barraca valencianista. Res va poder fer Jaume Domènech per evitar que el baló entrara per l'escaire dret de la seua porteria. El Madrigal esclatava, Bruno regnava en el derbi i el marcador feia justícia. El València va intentar estirar-se, però res van poder fer ja, davant un concentrat Vila-real.


El Vila-real és ara quart classificat amb posició de prèvia de Champions i deixa a un directe rival a 11 punts. Però el més important de tot, és que porta 4 victòries consecutives i amb una sensació de solidesa que havia perdut jornades arrere, i ara pareix ha tornat a recuperar.


Marcelino amb cara de satisfacció opinava sobre el partit.



diumenge, 12 d’abril de 2015

Punt molt amarg


Un punt amb un sabor molt amarg el que ha aconseguit hui el Vila-real al camp del Getafe. Molt amarg per la desgraciada lesió que ha patit Mateo Musacchio a la segona part. Les imatges esgarrifoses que es podien apreciar per televisió i que han corregut per les xarxes socials, ja donaven a entendre la gravetat de la lesió. Més tard s'ha conegut l'alcanç reial de la lesió; trencament del peroné amb lligament afectat i 5 o 6 mesos de baixa mínim. El jugador tenia moltes possibilitats d'anar este estiu a la Copa Amèrica, ja que estava comptant amb el seleccionador argentí Martino. Ara només esperem que isca bé de l'operació i que es recupere el més prompte i bé possible. Segons informacions, el jugador ha estat operat a la clínica Centro de Madrid pel Doctor Guillen i prompte s'esperen informacions de l'hospital sobre el seu estat.

Pel que fa al partit, el Vila-real ha eixit més mentalitzat que el passat dijous, però com passa als darrers partits, amb una falta d'arribada notòria. Encara així, els groguets s'han mostrat més seriosos en defensa i més ficats dins del partit. Uche, amb una lleu millora respecte a altres partits, avançava al Vila-real en marcar un penal que li havien comés a ell mateix, poc després, el mateix Uche llençava un tir creuat que rebutjava el porter Guaita. Tot pareixia rodar bé, però Marcelino feia els primers canvis, eixia Musacchio per Bailly, amb targeta groga, i curiosament l'empat venia d'un remat de Diego Castro entremig de Mateo i Dorado. Després venia la lesió de Mateo Musacchio i el Vila-real, amb tots els canvis fets, es quedava amb 10. Poca cosa més als darrers minuts, un tir de Cheryshev, que reapareixia, i una possibilitat de rematada de Gio al contracolp que finalment impedia la defensa del Getafe.

Punt que pot sabre a poc, però que, vistos els problemes que Vila-real està tenint, serveix, de moment, per a mantindre diferències respecte als seus perseguidors.

Posts Populars

Segunda División B
Tercera División